Del caos al misticisme de Hanoi

Un contundent esmorzar a la vuitena planta del nostre hotel ens aporta l'energia necessària per continuar amb el nostre viatge. Avui tenim un dia relaxat a Hanoi per acabar de fer compres i les visites imprescindibles.


Un bol de Pho per esmorzar.

Com a tots els nostres viatges, fem la visita turística més important: el supermercat. Aquí és a on pots descobrir els veritables costums i gustos dels vietnamites, a banda dels mercats del carrer. No ens hem pogut estar de comprar souvenirs autèntics, és a dir, coses de Vietnam que la gent d'aquí consumeix.


I aixi empaqueten els ous a Vietnam... Quin perill!

La imatge impactant del dia ens l'ha proporcionat el mercat a l'engròs de Cho Dóng Xuán, que sense cap turista i amb passadissos exageradament estrets no convidava a passejar, però l'escenari era massa peculiar per resistir-se... Olors a peix sec que ofenien al nas, aigua bruta que corria per terra, brutícia a les parades de carn... Fan replantejar el nostre concepte d'higiene.

Imprescindible alternar les visites amb parades tècniques a llocs amb aire condicionat per poder passar el dia. Un cop baixada la temperatura, continuem per visitar el temple Ngon Soc, enmig del llac més famós de Hanoi. El pont vermell que travessa el llac fins al temple és una de les imatges més conegudes de la ciutat.

Avui les visites resulten molt més interessants, com la pagoda Trán Quoc, a la que hem tingut el privilegi de visitar-la durant la lectura dels preceptes budistes i gaudir de la serenor d'aquell indret màgic...

El temple Van Miéu, també conegut com el temple de la literatura, sorprèn per la seva mida i la senzilla arquitectura d'influència xinesa, amb grans patis inundats de silenci...

L'espectacle de marionetes d'aigua, que sembla ser l'atracció estrella de la ciutat, és una representació poètica de la història de Vietnam i, sobretot, de les seves costums i de la seva diversitat ètnica. Potser el seu interès rau més aviat en aquesta informació que en la seva bellesa estètica.


Reproduccions de les marionetes d'aigua de Hanoi.

No podíem marxar de Hanoi sense tastar alguna de les seves especialitats, com els rotllet frescos de gamba (gôi cuôn). El restaurant escollit ha estat el YinYang, econòmic i d'aprença higiènica, a on vam demanar, a més: Cá Xài Hành Náto (peix fregit amb ceba i bolets) i Com Rang Sen Gà (arròs fregit amb pollastre i llavors de lotus). Menjar suau, combinacions encertades i, sobretot, un servei excel•lent.

Xin Chao Hanoi!!!

Després d'11 hores de vol amb Vietnam Airlines, sense cap incidència, un deliciós menú i un tracte immillorable, arribem a Hanoi, la capital de Vietnam. Primera aventura: aconseguir el visat! La burocràcia en un país comunista com Vietnam pot ser desesperant si no estàs preparat, però és la primera lliçó que has d'aprendre: baixa el ritme, deixa les preses, aquí tot és més lent...


El senzill esmorzar de l'aerolinia Vietnam Airlines

A l'arribada a la ciutat ens dóna la benvinguda la xafogor insuportable que ens acompanyarà a partir d'ara durant tot el viatge... I només són les 7 del matí! Una primera visita al barri vell ens proporciona una idea general de la nostra estada aquí. Trobem arquitectura colonial francesa, abundants arbres i llacs, que lluny de conferir-li un aire romàntic com asseguren les guies de viatge, s'assimila més a una ciutat decadent, sorollosa i bruta, amb olors ofensives, clàxons continus i edificis abandonats. Malgrat tot, és una experiència incomparable i a la que no renunciaríem: creuar un carrer entre motos i cotxes que no s'aturen, observar la seva manera de viure al carrer, a on mengen, renten els plats o es tallen els cabells...

Hanoi és famosa per la seva gastronomia. La cuina del nord de Vietnam es basa en sopes i fideus que ja hem pogut degustar en un restaurant a on no haguéssim entrat mai si no hagués estat recomanat... Es diu Thông Báo i només serveixen un plat, el Bun Cha, un caldo de peix amb sucre i vinagre, amb fideus d'arròs, carn de porc i papaia verda en conserva... Sorprenentment deliciós! I diem que no haguèssim entrat mai per vàries raons: no sembla un restaurant ni està indicat, la seva manca aparent d'higiene i el desordre que trobes, amb olles de menjar preparat per terra o per les escales... Millor no fixar-te gaire i deixar-te guiar per la gent autòctona!

El Bun Cha, un dels plats tipics de Vietnam

Hem fet les visites de rigor que apareixen a totes les guies: el llac Ho Hoan Kiem, la catedral, la pagoda Quán Su, museu etnològic, el mausoleu de Ho Chi Minh i la seva residència, la pagoda Mot Cot... I hem volgut provar l'experiència de fer un passeig en tricicle, que ha resultat ser poc recomanable i avorrida: molt millor caminar! Res remarcable de moment.



La pagoda Mot Cot o del pilar unic.

Per acabar la vetllada, un petit regal per al paladar: un restaurant d'estil colonial frances molt proper a l'hotel, amb una arquitectura delicada i ben restaurada, i un menu degustacio de menjar vietnamita amb un toc afrancesat que donava com a resultat plats tradicionals amb una presentacio impecable i un servei a l'alcada. Ens referim al Green Tangerine. El plat nacional vietnamita, el Pho, ha estat entre els plats del menu i ens ha sorpres pel seu delicat gust. Es tracta d'una sopa de fideus amb vedella i especies diverses. Per cert, ha estat un sopar de milionaris: ha costat l'esgarrifosa xifra de 1 milio 26 mil (pero en Dongs vietnamites, je je je!).

Un plat de Pho del restaurant Green Tangerine