L'amant de l'antiga Saigon

Marxem de Hue per agafar un vol cap a la nostra darrera destinació a Vietnam. Potser l'antiga Saigon és la culpable de tot aquest viatge per Indoxina... L'amant, de Marguerite Duras, és la novel•la que va impregnar-nos d'una estranya melangia i sensualitat cap a aquest país que altres associen a guerres i plantacions d'arròs. Així que el nostre viatge és un impuls emocional i Saigon el nucli de tota la nostra pel•lícula.

Res queda de la colonial ciutat, ara anomenada Ho Chi Minh City, excepte alguns edificis emblemàtics. En realitat es tracta d'una ciutat capitalista occidental, sense personalitat, enmig d'un país comunista i tradicional. Un dels motius pels quals els turistes visiten aquesta zona son els túnels de Cu Chi i museus sobre la guerra...

Intentant trobar les restes de les sensacions deixades per Duras en la nostra impronta, ens dirigim al delta del Mekong. Una senzilla barca ens transporta pel riu d'aigües marrons i plantes arrossegades per la corrent. Després d'una bona estona, ens acostem a Vinh Long en el precís moment en el què un transbordador passa a la gent d'una banda a l'altra del riu... I la nostra ment se'n va cap a l'inici de la pel•lícula, quan ella està recolzada a una barana del transbordador, mentre ell la observa des del seu elegant cotxe negre. Precisament en aquell transbordador que la porta fins a Vinh Long...

Passeig pel delta del riu Mekong

Desembarquem a la riba de Vinh Long i un cotxe ens porta de nou fins a l'antiga Saigon. Per sorpresa nostra ens comenten que es tracta de la mateixa carretera que existia en època colonial, és a dir, estem fent el mateix trajecte que els nostres protagonistes, mentre els seus dits juguen i les seves mans s'entrellacen.

La curiositat ens porta fins a Cho Lon, el barri a on es trobaven els dos amants i, avui dia, un animat centre comercial, sobretot de comerç a l'engròs (mercat de Binh Tay), molt allunyat de l'arquitectura senzilla del barri xinés a on ell tenia la seva casa de solter.

La seducció del nostre paladar arriba de la mà del restaurant Húóng Lài, literalment "aroma de jessamí". Un local encantador, íntim, que sorprèn enmig de la sorollosa i impersonal Ho Chi Minh... Un bol ple de fragant jessamí perfuma la nostra taula, i la seva cuina, deliciosa, delicada i gens pretenciosa, ens omple de nostàlgia per haver d'abandonar al nostre amant...

Postres i té al restaurant Huong Lai

La ciutat imperial de Hue

Després de la màgia turística de Hoi An, la serietat històrica de Hue ens espera. La ciutat imperial ens rep amb el soroll de motos i clàxons tradicional de les ciutats vietnamites.

A Hue trobem un dels pocs testimonis en pedra de la història de Vietnam. La ciutadela, a on residia l'emperador, el riu Perfum, amb les seves barques del drac, i la Pagoda Thien Mu, residència dels monjos pacifistes, són algunes de les visites obligades.

Barques del drac, al riu Perfum

Però si hem de destacar algun punt imprescindible serien, sense dubte, les tombes de Kai Dinh i Tu Duc. La primera, contundent per la seva antrada empinada, a on dos dracs enormes et saluden, sorprèn pel seu bon estat de conservació. El color negre, que ha impregnat el ciment de la seva construcció, la fa més sòbria i elegant.

Tomba de Kai Dinh

La tomba de Tu Duc, més antiga, ofereix un paisatge idílic. Va ser construïda com una casa de descans abans de ser la tomba de l'emperador i això s'aprecia per l'arquitectura relaxada que convida a passejar al voltant de llacs i boscos. Certament un lloc per gaudir de la seva pau i el bon gust d'aquest emperador, sensible a la natura, la poesia i la pintura.

Tomba de Tu Duc, zona de descans davant del llac



A Hue ens torna a sorprendre la seva excel•lent gastronomia. Guiats per una recomanació i les ganes de degustar veritable menjar vietnamita cassolà, ens endinsem en el menjador d'una família humil que l'han habilitat per preparar menjar per a quatre taules. L'encant d'aquesta família i la senzillesa del local et fan sentir com a casa, i la bona cuina acaba d'arrodonir l'experiència.

Per trencar amb la rigidesa de la ciutat imperial, decidim perdre'ns pels seus carrers, a on un munt de cares somrients i que encara es sorprenen de veure occidentals, ens conviden a continuar el nostre tranquil passeig i a descobrir el seu mercat, temples abandonats, la riquesa del menjar del carrer, la vida quotidiana dels seus habitants que pots observar a través de les seves portes i finestres sempre obertes...

Les Jardins de la Carambole és un restaurant que rememora l'elegància colonial francesa de principis del segle passat. A més de gaudir d'una degustació dels típics plats de Hue, ofereixen un servei impecable, amb una cuina excel•lent que ens deixa amb un bon gust de boca...

Interior del restaurant Les Jardins de la Carambole

Hoi An i el Viatge de la Chihiro

Tot i que no tenim constància que els Studio Ghibli s'hagi inspirat en aquesta ciutat per a la seva pel·lícula "El viatge de la Chihiro", a nosaltres ens ha transportat a l'inici, quan s'apaguen els llums, s'encenen els fanalets i apareix un món ple de màgia...

I és que precisament l'encant de Hoi An resideix més aviat en aquesta imatge de ciutat de conte, que no pas en els seus temples, pagodes i altres punts d'interès turístic.

En travessar l'entrada al barri antic descobrim un munt de cases de colors perfectament decorades i preparades per al turisme, com les casetes del parc temàtic abandonat que troben la Chihiro i els seus pares en travessar el túnel.

Els famosos fanalets de Hoi An

Un cop cau el sol, els fanalets de colors s'encenen per tots els carrers i comencen a sortir els residents de la ciutat "encantada". Potser és la imatge més impactant de Hoi An, doncs totes les cases i arbres del carrer tenen fanalets de diferents formes i colors que encenen com a tradició, que ara s'ha convertit en atracció turística.

Vistes dels carrers de Hoi An a la nit

Descobrim el pont que travessa el riu i separa el món real del màgic, és a dir, un pont que connecta el barri antic, amb les seves perfectes casetes de fantasia, amb el barri nou, a on viu la majoria de la gent.

Un dels punts turístics més coneguts és el pont cobert japonés, que misteriosament s'assembla molt al vaixell que apareix a la pel•lícula carregat d'esperits que visiten la casa dels banys.

Imatge de la pel·lícula "El viatge de Chihiro"

Imatge del pont japonés de Hoi An

Una música llunyana ens crida l'atenció i ens recorda al passatge en el què tot el personal de la casa dels banys canta i balla per a un esperit suposadament ric. Ens acostem i resulta ser un joc semblant a la quina, en el què dos cantants van recitant el nom de la carta que els ha sortit mentre que entre el públic es van aixecant les mans dels que tenen aquell nom a la seva targeta per reclamar el seu premi.

La nostra estada finalitza amb una passejada per les seves platges de sorra blanca. Allà vam trobar unes barques tradicionals rodones, exactament iguals a la barqueta que transporta a la Chihiro fins a l'estació de tren. No són moltes casualitats?

 

Imatge de les barques tradicionals dels pescadors de Hoi An

 

Badia de Halong: un paisatge de pel•lícula

Propera destinació: la badia de Halong. Per aconseguir-ho hem de tornar a Hanoi en el mateix tren nocturn i des d'allà un cotxe ens transporta fins al port de Halong, a on ens espera la tripulació del nostre Jonc (veler tradicional). Ja des de la carretera intuïm en l'horitzó un paisatge que dibuixa siluetes arrodonides que sorgeixen de l'aigua. Una imatge que ens recorda que això només pot ser a Àsia...

Vistes des del Jonc, endinsant-nos entre les illes de la badia de Halong

El vaixell ens transporta fins a un racó recollit entre les illes i des d'allà ens conviden a nedar en les seves aigües color maragda. L'aigua calenta i la verdor a les illes al nostre voltant ens proporcionen un estat de relaxació i desconnexió del món real...

Pujar a la coberta per veure la posta de sol és una experiència única, però si encara pot ser més romàntic aquest passeig és podent gaudir de la llum de la lluna plena il•luminant les illes i l'aigua en la companyia adequada... I poder dormir tota la nit amb les finestres obertes per poder comprovar cada vegada que et despertes, que encara continues somiant...

Posta de sol entre les illes de Halong

A més de gaudir del paisatge des del vaixell, una activitat molt recomanable és pujar els més de 400 esglaons de la illa Ti Top per aconseguir una de les millors vistes panoràmiques de la badia. Per acabar nedant de nou en la seva platja de sorra blanca.

Vistes panoràmiques des del Ti Top

Encara no oblidem el silenci que ens envoltava, la serenor de la seva aigua i la màgia de les formes de les gairebé 2000 illes de la badia. Sense dubte, un dels paisatges més espectaculars del nostre viatge... I per a que podeu sentir aquest paisatge de pel•lícula, us deixem una d'imprescindible per endinsar-se en aquest univers:

Sa Pa i les muntanyes del Nord de Vietnam

Per fugir del caos de Hanoi, hem volgut viatjar cap al lloc a on es dirigeixen els residents de la ciutat quan volen relaxar-se: Sa Pa. Per arribar fins aquí, agafem un tren nocturn des de Hanoi (que dura més de 8 hores) fins a Lao Cai, una ciutat fronterera amb la Xina. Des d'allà, un cotxe ens porta a un mercat a Coc Ly, a on es concentren les diferents ètnies de la regió per vendre els seus productes, però sobretot per retrobar-se i dinar plegats. En aquest recorregut hem anat deixant enrera els pocs turistes que vèiem a Hanoi per sentir-nos els únics occidentals que visiten aquest mercat.

Una petita barca oxidada, conduïda per un membre de la ètnia Tay, ens transporta pel riu Chay. Per fi hem arribat al Vietnam dels nostres somnis: un lloc sorprenentment màgic, que t'atrapa entre les parets de vegetació densa i de regalims d'aigua, que et fan sentir que et dirigeixes cap a una aventura fantàstica. Entre mig ens aturem al seu poblat, el Trung Do, a on visitem a un grup d'homes que preparen ofrenes i que ens conviden a prendre té amb ells a l'interior d'un preciós temple.

Passeig pel riu Chay

Visitem la casa d'un home d'uns 90 anys que ens ensenya casa seva i ens somriu sense parar... I pel camí, una dona gran ens convida a prendre té amb la seva família, per explicar-nos que havia estat infermera durant la guerra amb els francesos. Encara no acabem d'entendre com és possible que tots obrin les portes de casa seva a uns estranys dels que només esperen una mica de conversa...

Conversant amb membres del poblat de Trung Do al temple, mentre preparen les ofrenes i prenem te.

Un cotxe ens acaba de portar fins a la destinació final: Sa Pa (que es pronuncia Sa Páaaa). De camí ens aturem a fer fotografies a les terrasses de cultiu de l'arròs i unes dones Dzao Do se'ns acosten per saludar-nos i oferir-nos unes fruites d'una palmera de gust molt àcid, els zou za. Elles són especialistes en plantes medicinals, llàstima que no ens podem quedar per demanar-los alguna cosa especial per a nosaltres...

Malgrat no trobar turistes en massa per ser temporada baixa, de seguida una imatge de Lloret es recrea al nostre imaginari. Restaurants internacionals, neons i grans cartells, botigues de souvenirs... Tot enfocat per oferir al turista tot allò que consideren li pot semblar més atractiu. És un punt de sortida de moltes rutes de senderisme, amb vistes panoràmiques a les terrasses d'arròs i a la muntanya més alta del Vietnam: el Fansipan. Pero res mes a banda d'aixo...

A l'endemà al matí un cotxe ens acosta a l'inici de la nostra ruta a peu per Lao Chai i Tavan. Des de Sa Pa unes dones H'mong negre ens segueixen, és un joc: elles ens trien, ens persegueixen, ens donen conversa i al final ens ofereixen les seves artesanies. El nostre passeig discorre per una vall que ens permet observar la feina al camp durant la collita de l'arròs, els bous d'aigua pasturant, la vida als poblats...

Collita de l'arros a les terrasses de Sa Pa.

Del caos al misticisme de Hanoi

Un contundent esmorzar a la vuitena planta del nostre hotel ens aporta l'energia necessària per continuar amb el nostre viatge. Avui tenim un dia relaxat a Hanoi per acabar de fer compres i les visites imprescindibles.


Un bol de Pho per esmorzar.

Com a tots els nostres viatges, fem la visita turística més important: el supermercat. Aquí és a on pots descobrir els veritables costums i gustos dels vietnamites, a banda dels mercats del carrer. No ens hem pogut estar de comprar souvenirs autèntics, és a dir, coses de Vietnam que la gent d'aquí consumeix.


I aixi empaqueten els ous a Vietnam... Quin perill!

La imatge impactant del dia ens l'ha proporcionat el mercat a l'engròs de Cho Dóng Xuán, que sense cap turista i amb passadissos exageradament estrets no convidava a passejar, però l'escenari era massa peculiar per resistir-se... Olors a peix sec que ofenien al nas, aigua bruta que corria per terra, brutícia a les parades de carn... Fan replantejar el nostre concepte d'higiene.

Imprescindible alternar les visites amb parades tècniques a llocs amb aire condicionat per poder passar el dia. Un cop baixada la temperatura, continuem per visitar el temple Ngon Soc, enmig del llac més famós de Hanoi. El pont vermell que travessa el llac fins al temple és una de les imatges més conegudes de la ciutat.

Avui les visites resulten molt més interessants, com la pagoda Trán Quoc, a la que hem tingut el privilegi de visitar-la durant la lectura dels preceptes budistes i gaudir de la serenor d'aquell indret màgic...

El temple Van Miéu, també conegut com el temple de la literatura, sorprèn per la seva mida i la senzilla arquitectura d'influència xinesa, amb grans patis inundats de silenci...

L'espectacle de marionetes d'aigua, que sembla ser l'atracció estrella de la ciutat, és una representació poètica de la història de Vietnam i, sobretot, de les seves costums i de la seva diversitat ètnica. Potser el seu interès rau més aviat en aquesta informació que en la seva bellesa estètica.


Reproduccions de les marionetes d'aigua de Hanoi.

No podíem marxar de Hanoi sense tastar alguna de les seves especialitats, com els rotllet frescos de gamba (gôi cuôn). El restaurant escollit ha estat el YinYang, econòmic i d'aprença higiènica, a on vam demanar, a més: Cá Xài Hành Náto (peix fregit amb ceba i bolets) i Com Rang Sen Gà (arròs fregit amb pollastre i llavors de lotus). Menjar suau, combinacions encertades i, sobretot, un servei excel•lent.

Xin Chao Hanoi!!!

Després d'11 hores de vol amb Vietnam Airlines, sense cap incidència, un deliciós menú i un tracte immillorable, arribem a Hanoi, la capital de Vietnam. Primera aventura: aconseguir el visat! La burocràcia en un país comunista com Vietnam pot ser desesperant si no estàs preparat, però és la primera lliçó que has d'aprendre: baixa el ritme, deixa les preses, aquí tot és més lent...


El senzill esmorzar de l'aerolinia Vietnam Airlines

A l'arribada a la ciutat ens dóna la benvinguda la xafogor insuportable que ens acompanyarà a partir d'ara durant tot el viatge... I només són les 7 del matí! Una primera visita al barri vell ens proporciona una idea general de la nostra estada aquí. Trobem arquitectura colonial francesa, abundants arbres i llacs, que lluny de conferir-li un aire romàntic com asseguren les guies de viatge, s'assimila més a una ciutat decadent, sorollosa i bruta, amb olors ofensives, clàxons continus i edificis abandonats. Malgrat tot, és una experiència incomparable i a la que no renunciaríem: creuar un carrer entre motos i cotxes que no s'aturen, observar la seva manera de viure al carrer, a on mengen, renten els plats o es tallen els cabells...

Hanoi és famosa per la seva gastronomia. La cuina del nord de Vietnam es basa en sopes i fideus que ja hem pogut degustar en un restaurant a on no haguéssim entrat mai si no hagués estat recomanat... Es diu Thông Báo i només serveixen un plat, el Bun Cha, un caldo de peix amb sucre i vinagre, amb fideus d'arròs, carn de porc i papaia verda en conserva... Sorprenentment deliciós! I diem que no haguèssim entrat mai per vàries raons: no sembla un restaurant ni està indicat, la seva manca aparent d'higiene i el desordre que trobes, amb olles de menjar preparat per terra o per les escales... Millor no fixar-te gaire i deixar-te guiar per la gent autòctona!

El Bun Cha, un dels plats tipics de Vietnam

Hem fet les visites de rigor que apareixen a totes les guies: el llac Ho Hoan Kiem, la catedral, la pagoda Quán Su, museu etnològic, el mausoleu de Ho Chi Minh i la seva residència, la pagoda Mot Cot... I hem volgut provar l'experiència de fer un passeig en tricicle, que ha resultat ser poc recomanable i avorrida: molt millor caminar! Res remarcable de moment.



La pagoda Mot Cot o del pilar unic.

Per acabar la vetllada, un petit regal per al paladar: un restaurant d'estil colonial frances molt proper a l'hotel, amb una arquitectura delicada i ben restaurada, i un menu degustacio de menjar vietnamita amb un toc afrancesat que donava com a resultat plats tradicionals amb una presentacio impecable i un servei a l'alcada. Ens referim al Green Tangerine. El plat nacional vietnamita, el Pho, ha estat entre els plats del menu i ens ha sorpres pel seu delicat gust. Es tracta d'una sopa de fideus amb vedella i especies diverses. Per cert, ha estat un sopar de milionaris: ha costat l'esgarrifosa xifra de 1 milio 26 mil (pero en Dongs vietnamites, je je je!).

Un plat de Pho del restaurant Green Tangerine