Badia de Halong: un paisatge de pel•lícula

Propera destinació: la badia de Halong. Per aconseguir-ho hem de tornar a Hanoi en el mateix tren nocturn i des d'allà un cotxe ens transporta fins al port de Halong, a on ens espera la tripulació del nostre Jonc (veler tradicional). Ja des de la carretera intuïm en l'horitzó un paisatge que dibuixa siluetes arrodonides que sorgeixen de l'aigua. Una imatge que ens recorda que això només pot ser a Àsia...

Vistes des del Jonc, endinsant-nos entre les illes de la badia de Halong

El vaixell ens transporta fins a un racó recollit entre les illes i des d'allà ens conviden a nedar en les seves aigües color maragda. L'aigua calenta i la verdor a les illes al nostre voltant ens proporcionen un estat de relaxació i desconnexió del món real...

Pujar a la coberta per veure la posta de sol és una experiència única, però si encara pot ser més romàntic aquest passeig és podent gaudir de la llum de la lluna plena il•luminant les illes i l'aigua en la companyia adequada... I poder dormir tota la nit amb les finestres obertes per poder comprovar cada vegada que et despertes, que encara continues somiant...

Posta de sol entre les illes de Halong

A més de gaudir del paisatge des del vaixell, una activitat molt recomanable és pujar els més de 400 esglaons de la illa Ti Top per aconseguir una de les millors vistes panoràmiques de la badia. Per acabar nedant de nou en la seva platja de sorra blanca.

Vistes panoràmiques des del Ti Top

Encara no oblidem el silenci que ens envoltava, la serenor de la seva aigua i la màgia de les formes de les gairebé 2000 illes de la badia. Sense dubte, un dels paisatges més espectaculars del nostre viatge... I per a que podeu sentir aquest paisatge de pel•lícula, us deixem una d'imprescindible per endinsar-se en aquest univers:

Sa Pa i les muntanyes del Nord de Vietnam

Per fugir del caos de Hanoi, hem volgut viatjar cap al lloc a on es dirigeixen els residents de la ciutat quan volen relaxar-se: Sa Pa. Per arribar fins aquí, agafem un tren nocturn des de Hanoi (que dura més de 8 hores) fins a Lao Cai, una ciutat fronterera amb la Xina. Des d'allà, un cotxe ens porta a un mercat a Coc Ly, a on es concentren les diferents ètnies de la regió per vendre els seus productes, però sobretot per retrobar-se i dinar plegats. En aquest recorregut hem anat deixant enrera els pocs turistes que vèiem a Hanoi per sentir-nos els únics occidentals que visiten aquest mercat.

Una petita barca oxidada, conduïda per un membre de la ètnia Tay, ens transporta pel riu Chay. Per fi hem arribat al Vietnam dels nostres somnis: un lloc sorprenentment màgic, que t'atrapa entre les parets de vegetació densa i de regalims d'aigua, que et fan sentir que et dirigeixes cap a una aventura fantàstica. Entre mig ens aturem al seu poblat, el Trung Do, a on visitem a un grup d'homes que preparen ofrenes i que ens conviden a prendre té amb ells a l'interior d'un preciós temple.

Passeig pel riu Chay

Visitem la casa d'un home d'uns 90 anys que ens ensenya casa seva i ens somriu sense parar... I pel camí, una dona gran ens convida a prendre té amb la seva família, per explicar-nos que havia estat infermera durant la guerra amb els francesos. Encara no acabem d'entendre com és possible que tots obrin les portes de casa seva a uns estranys dels que només esperen una mica de conversa...

Conversant amb membres del poblat de Trung Do al temple, mentre preparen les ofrenes i prenem te.

Un cotxe ens acaba de portar fins a la destinació final: Sa Pa (que es pronuncia Sa Páaaa). De camí ens aturem a fer fotografies a les terrasses de cultiu de l'arròs i unes dones Dzao Do se'ns acosten per saludar-nos i oferir-nos unes fruites d'una palmera de gust molt àcid, els zou za. Elles són especialistes en plantes medicinals, llàstima que no ens podem quedar per demanar-los alguna cosa especial per a nosaltres...

Malgrat no trobar turistes en massa per ser temporada baixa, de seguida una imatge de Lloret es recrea al nostre imaginari. Restaurants internacionals, neons i grans cartells, botigues de souvenirs... Tot enfocat per oferir al turista tot allò que consideren li pot semblar més atractiu. És un punt de sortida de moltes rutes de senderisme, amb vistes panoràmiques a les terrasses d'arròs i a la muntanya més alta del Vietnam: el Fansipan. Pero res mes a banda d'aixo...

A l'endemà al matí un cotxe ens acosta a l'inici de la nostra ruta a peu per Lao Chai i Tavan. Des de Sa Pa unes dones H'mong negre ens segueixen, és un joc: elles ens trien, ens persegueixen, ens donen conversa i al final ens ofereixen les seves artesanies. El nostre passeig discorre per una vall que ens permet observar la feina al camp durant la collita de l'arròs, els bous d'aigua pasturant, la vida als poblats...

Collita de l'arros a les terrasses de Sa Pa.

Del caos al misticisme de Hanoi

Un contundent esmorzar a la vuitena planta del nostre hotel ens aporta l'energia necessària per continuar amb el nostre viatge. Avui tenim un dia relaxat a Hanoi per acabar de fer compres i les visites imprescindibles.


Un bol de Pho per esmorzar.

Com a tots els nostres viatges, fem la visita turística més important: el supermercat. Aquí és a on pots descobrir els veritables costums i gustos dels vietnamites, a banda dels mercats del carrer. No ens hem pogut estar de comprar souvenirs autèntics, és a dir, coses de Vietnam que la gent d'aquí consumeix.


I aixi empaqueten els ous a Vietnam... Quin perill!

La imatge impactant del dia ens l'ha proporcionat el mercat a l'engròs de Cho Dóng Xuán, que sense cap turista i amb passadissos exageradament estrets no convidava a passejar, però l'escenari era massa peculiar per resistir-se... Olors a peix sec que ofenien al nas, aigua bruta que corria per terra, brutícia a les parades de carn... Fan replantejar el nostre concepte d'higiene.

Imprescindible alternar les visites amb parades tècniques a llocs amb aire condicionat per poder passar el dia. Un cop baixada la temperatura, continuem per visitar el temple Ngon Soc, enmig del llac més famós de Hanoi. El pont vermell que travessa el llac fins al temple és una de les imatges més conegudes de la ciutat.

Avui les visites resulten molt més interessants, com la pagoda Trán Quoc, a la que hem tingut el privilegi de visitar-la durant la lectura dels preceptes budistes i gaudir de la serenor d'aquell indret màgic...

El temple Van Miéu, també conegut com el temple de la literatura, sorprèn per la seva mida i la senzilla arquitectura d'influència xinesa, amb grans patis inundats de silenci...

L'espectacle de marionetes d'aigua, que sembla ser l'atracció estrella de la ciutat, és una representació poètica de la història de Vietnam i, sobretot, de les seves costums i de la seva diversitat ètnica. Potser el seu interès rau més aviat en aquesta informació que en la seva bellesa estètica.


Reproduccions de les marionetes d'aigua de Hanoi.

No podíem marxar de Hanoi sense tastar alguna de les seves especialitats, com els rotllet frescos de gamba (gôi cuôn). El restaurant escollit ha estat el YinYang, econòmic i d'aprença higiènica, a on vam demanar, a més: Cá Xài Hành Náto (peix fregit amb ceba i bolets) i Com Rang Sen Gà (arròs fregit amb pollastre i llavors de lotus). Menjar suau, combinacions encertades i, sobretot, un servei excel•lent.

Xin Chao Hanoi!!!

Després d'11 hores de vol amb Vietnam Airlines, sense cap incidència, un deliciós menú i un tracte immillorable, arribem a Hanoi, la capital de Vietnam. Primera aventura: aconseguir el visat! La burocràcia en un país comunista com Vietnam pot ser desesperant si no estàs preparat, però és la primera lliçó que has d'aprendre: baixa el ritme, deixa les preses, aquí tot és més lent...


El senzill esmorzar de l'aerolinia Vietnam Airlines

A l'arribada a la ciutat ens dóna la benvinguda la xafogor insuportable que ens acompanyarà a partir d'ara durant tot el viatge... I només són les 7 del matí! Una primera visita al barri vell ens proporciona una idea general de la nostra estada aquí. Trobem arquitectura colonial francesa, abundants arbres i llacs, que lluny de conferir-li un aire romàntic com asseguren les guies de viatge, s'assimila més a una ciutat decadent, sorollosa i bruta, amb olors ofensives, clàxons continus i edificis abandonats. Malgrat tot, és una experiència incomparable i a la que no renunciaríem: creuar un carrer entre motos i cotxes que no s'aturen, observar la seva manera de viure al carrer, a on mengen, renten els plats o es tallen els cabells...

Hanoi és famosa per la seva gastronomia. La cuina del nord de Vietnam es basa en sopes i fideus que ja hem pogut degustar en un restaurant a on no haguéssim entrat mai si no hagués estat recomanat... Es diu Thông Báo i només serveixen un plat, el Bun Cha, un caldo de peix amb sucre i vinagre, amb fideus d'arròs, carn de porc i papaia verda en conserva... Sorprenentment deliciós! I diem que no haguèssim entrat mai per vàries raons: no sembla un restaurant ni està indicat, la seva manca aparent d'higiene i el desordre que trobes, amb olles de menjar preparat per terra o per les escales... Millor no fixar-te gaire i deixar-te guiar per la gent autòctona!

El Bun Cha, un dels plats tipics de Vietnam

Hem fet les visites de rigor que apareixen a totes les guies: el llac Ho Hoan Kiem, la catedral, la pagoda Quán Su, museu etnològic, el mausoleu de Ho Chi Minh i la seva residència, la pagoda Mot Cot... I hem volgut provar l'experiència de fer un passeig en tricicle, que ha resultat ser poc recomanable i avorrida: molt millor caminar! Res remarcable de moment.



La pagoda Mot Cot o del pilar unic.

Per acabar la vetllada, un petit regal per al paladar: un restaurant d'estil colonial frances molt proper a l'hotel, amb una arquitectura delicada i ben restaurada, i un menu degustacio de menjar vietnamita amb un toc afrancesat que donava com a resultat plats tradicionals amb una presentacio impecable i un servei a l'alcada. Ens referim al Green Tangerine. El plat nacional vietnamita, el Pho, ha estat entre els plats del menu i ens ha sorpres pel seu delicat gust. Es tracta d'una sopa de fideus amb vedella i especies diverses. Per cert, ha estat un sopar de milionaris: ha costat l'esgarrifosa xifra de 1 milio 26 mil (pero en Dongs vietnamites, je je je!).

Un plat de Pho del restaurant Green Tangerine

Indoxina, ja venim!!!!

Dèien els francesos en temps del seu domini sobre Indoxina que “Els vietnamites planten l'arròs, a Cambodja el veuen crèixer i a Laos el senten crèixer”. Aquesta frase defineix a la perfecció el nostre viatge, no només per l'ordre del recorregut, sinó per aquest viatge espiritual que realitzarem a mida que ens perdem per aquests tres països...

 

Nosaltres estem decidits a deixar-nos portar i comprovar sobre el terreny aquest recorregut emocional... Indoxina, ja venim!!!

Previ al viatge...

Avui és dijous, només queden 2 dies per marxar cap a la nostra nova aventura: Indoxina!!! Un somni que es farà realitat després de molta preparació, reflexions, dubtes... Per fi visitem Àsia!

Aquest és el nostre recorregut per ordre cronològic:

 

Programació del viatge:

Sortida dissabte 25 d'agost des de Barcelona a les 7.30h rumb a Hanoi

Vietnam: Hanoi - Lao Cai - Coc Ly - Sa Pa - Badia de Halong - Hoi An - Hue - Ho Chi Minh (Saigon) - Cu Chi - Vinh Long (delta Mekong) 

Cambodja: Siem Reap - Angkor Thom i Angkor Wat i altres

Laos: Luang Prabang

Arribada a Barcelona dimecres 12 de setembre a les 11.15h