Xin Chao Hanoi!!!

Després d'11 hores de vol amb Vietnam Airlines, sense cap incidència, un deliciós menú i un tracte immillorable, arribem a Hanoi, la capital de Vietnam. Primera aventura: aconseguir el visat! La burocràcia en un país comunista com Vietnam pot ser desesperant si no estàs preparat, però és la primera lliçó que has d'aprendre: baixa el ritme, deixa les preses, aquí tot és més lent...


El senzill esmorzar de l'aerolinia Vietnam Airlines

A l'arribada a la ciutat ens dóna la benvinguda la xafogor insuportable que ens acompanyarà a partir d'ara durant tot el viatge... I només són les 7 del matí! Una primera visita al barri vell ens proporciona una idea general de la nostra estada aquí. Trobem arquitectura colonial francesa, abundants arbres i llacs, que lluny de conferir-li un aire romàntic com asseguren les guies de viatge, s'assimila més a una ciutat decadent, sorollosa i bruta, amb olors ofensives, clàxons continus i edificis abandonats. Malgrat tot, és una experiència incomparable i a la que no renunciaríem: creuar un carrer entre motos i cotxes que no s'aturen, observar la seva manera de viure al carrer, a on mengen, renten els plats o es tallen els cabells...

Hanoi és famosa per la seva gastronomia. La cuina del nord de Vietnam es basa en sopes i fideus que ja hem pogut degustar en un restaurant a on no haguéssim entrat mai si no hagués estat recomanat... Es diu Thông Báo i només serveixen un plat, el Bun Cha, un caldo de peix amb sucre i vinagre, amb fideus d'arròs, carn de porc i papaia verda en conserva... Sorprenentment deliciós! I diem que no haguèssim entrat mai per vàries raons: no sembla un restaurant ni està indicat, la seva manca aparent d'higiene i el desordre que trobes, amb olles de menjar preparat per terra o per les escales... Millor no fixar-te gaire i deixar-te guiar per la gent autòctona!

El Bun Cha, un dels plats tipics de Vietnam

Hem fet les visites de rigor que apareixen a totes les guies: el llac Ho Hoan Kiem, la catedral, la pagoda Quán Su, museu etnològic, el mausoleu de Ho Chi Minh i la seva residència, la pagoda Mot Cot... I hem volgut provar l'experiència de fer un passeig en tricicle, que ha resultat ser poc recomanable i avorrida: molt millor caminar! Res remarcable de moment.



La pagoda Mot Cot o del pilar unic.

Per acabar la vetllada, un petit regal per al paladar: un restaurant d'estil colonial frances molt proper a l'hotel, amb una arquitectura delicada i ben restaurada, i un menu degustacio de menjar vietnamita amb un toc afrancesat que donava com a resultat plats tradicionals amb una presentacio impecable i un servei a l'alcada. Ens referim al Green Tangerine. El plat nacional vietnamita, el Pho, ha estat entre els plats del menu i ens ha sorpres pel seu delicat gust. Es tracta d'una sopa de fideus amb vedella i especies diverses. Per cert, ha estat un sopar de milionaris: ha costat l'esgarrifosa xifra de 1 milio 26 mil (pero en Dongs vietnamites, je je je!).

Un plat de Pho del restaurant Green Tangerine