Sa Pa i les muntanyes del Nord de Vietnam

Per fugir del caos de Hanoi, hem volgut viatjar cap al lloc a on es dirigeixen els residents de la ciutat quan volen relaxar-se: Sa Pa. Per arribar fins aquí, agafem un tren nocturn des de Hanoi (que dura més de 8 hores) fins a Lao Cai, una ciutat fronterera amb la Xina. Des d'allà, un cotxe ens porta a un mercat a Coc Ly, a on es concentren les diferents ètnies de la regió per vendre els seus productes, però sobretot per retrobar-se i dinar plegats. En aquest recorregut hem anat deixant enrera els pocs turistes que vèiem a Hanoi per sentir-nos els únics occidentals que visiten aquest mercat.

Una petita barca oxidada, conduïda per un membre de la ètnia Tay, ens transporta pel riu Chay. Per fi hem arribat al Vietnam dels nostres somnis: un lloc sorprenentment màgic, que t'atrapa entre les parets de vegetació densa i de regalims d'aigua, que et fan sentir que et dirigeixes cap a una aventura fantàstica. Entre mig ens aturem al seu poblat, el Trung Do, a on visitem a un grup d'homes que preparen ofrenes i que ens conviden a prendre té amb ells a l'interior d'un preciós temple.

Passeig pel riu Chay

Visitem la casa d'un home d'uns 90 anys que ens ensenya casa seva i ens somriu sense parar... I pel camí, una dona gran ens convida a prendre té amb la seva família, per explicar-nos que havia estat infermera durant la guerra amb els francesos. Encara no acabem d'entendre com és possible que tots obrin les portes de casa seva a uns estranys dels que només esperen una mica de conversa...

Conversant amb membres del poblat de Trung Do al temple, mentre preparen les ofrenes i prenem te.

Un cotxe ens acaba de portar fins a la destinació final: Sa Pa (que es pronuncia Sa Páaaa). De camí ens aturem a fer fotografies a les terrasses de cultiu de l'arròs i unes dones Dzao Do se'ns acosten per saludar-nos i oferir-nos unes fruites d'una palmera de gust molt àcid, els zou za. Elles són especialistes en plantes medicinals, llàstima que no ens podem quedar per demanar-los alguna cosa especial per a nosaltres...

Malgrat no trobar turistes en massa per ser temporada baixa, de seguida una imatge de Lloret es recrea al nostre imaginari. Restaurants internacionals, neons i grans cartells, botigues de souvenirs... Tot enfocat per oferir al turista tot allò que consideren li pot semblar més atractiu. És un punt de sortida de moltes rutes de senderisme, amb vistes panoràmiques a les terrasses d'arròs i a la muntanya més alta del Vietnam: el Fansipan. Pero res mes a banda d'aixo...

A l'endemà al matí un cotxe ens acosta a l'inici de la nostra ruta a peu per Lao Chai i Tavan. Des de Sa Pa unes dones H'mong negre ens segueixen, és un joc: elles ens trien, ens persegueixen, ens donen conversa i al final ens ofereixen les seves artesanies. El nostre passeig discorre per una vall que ens permet observar la feina al camp durant la collita de l'arròs, els bous d'aigua pasturant, la vida als poblats...

Collita de l'arros a les terrasses de Sa Pa.