divendres, 7 de setembre del 2012

L'amant de l'antiga Saigon

Marxem de Hue per agafar un vol cap a la nostra darrera destinació a Vietnam. Potser l'antiga Saigon és la culpable de tot aquest viatge per Indoxina... L'amant, de Marguerite Duras, és la novel•la que va impregnar-nos d'una estranya melangia i sensualitat cap a aquest país que altres associen a guerres i plantacions d'arròs. Així que el nostre viatge és un impuls emocional i Saigon el nucli de tota la nostra pel•lícula.



Res queda de la colonial ciutat, ara anomenada Ho Chi Minh City, excepte alguns edificis emblemàtics. En realitat es tracta d'una ciutat capitalista occidental, sense personalitat, enmig d'un país comunista i tradicional. Un dels motius pels quals els turistes visiten aquesta zona son els túnels de Cu Chi i museus sobre la guerra...

Intentant trobar les restes de les sensacions deixades per Duras en la nostra impronta, ens dirigim al delta del Mekong. Una senzilla barca ens transporta pel riu d'aigües marrons i plantes arrossegades per la corrent. Després d'una bona estona, ens acostem a Vinh Long en el precís moment en el què un transbordador passa a la gent d'una banda a l'altra del riu... I la nostra ment se'n va cap a l'inici de la pel•lícula, quan ella està recolzada a una barana del transbordador, mentre ell la observa des del seu elegant cotxe negre. Precisament en aquell transbordador que la porta fins a Vinh Long...
Passeig pel delta del riu Mekong

Desembarquem a la riba de Vinh Long i un cotxe ens porta de nou fins a l'antiga Saigon. Per sorpresa nostra ens comenten que es tracta de la mateixa carretera que existia en època colonial, és a dir, estem fent el mateix trajecte que els nostres protagonistes, mentre els seus dits juguen i les seves mans s'entrellacen.

La curiositat ens porta fins a Cho Lon, el barri a on es trobaven els dos amants i, avui dia, un animat centre comercial, sobretot de comerç a l'engròs (mercat de Binh Tay), molt allunyat de l'arquitectura senzilla del barri xinés a on ell tenia la seva casa de solter.

La seducció del nostre paladar arriba de la mà del restaurant Húóng Lài, literalment "aroma de jessamí". Un local encantador, íntim, que sorprèn enmig de la sorollosa i impersonal Ho Chi Minh... Un bol ple de fragant jessamí perfuma la nostra taula, i la seva cuina, deliciosa, delicada i gens pretenciosa, ens omple de nostàlgia per haver d'abandonar al nostre amant...
Postres i té al restaurant Huong Lai

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada