Per a molts, Laos és el país a on la vida transcorre més lentament i calmada del sudest asiàtic, un retir espiritual a on retrobar-se a un mateix. Nosaltres estem decidits a deixar-nos portar per aquest pausat misticisme que hipnotitza cada vegada a més viatgers.
Per arribar fins a Luang Prabang volem en un petit avió d'hèlix, pràcticament buit, des de Siem Reap. Arribem a un minúscul i cassolà aeroport que et dóna la benvinguda amb el somriure dels seus funcionaris i la relaxada actitud de les seves mesures de seguretat. Un cotxe ens acosta a l'hotel i immediatament, en traspassar la porta, quedem envoltats per un silenci i una calma que ens acompanyaran durant la nostra estada a Laos.
 |
| El nostre petit avió d'hèlix de Vietnam Airlines |
My Dreams Boutique Resort és un hotel allunyat de la zona turística, amb luxoses estances d'estil tradicional laosià; tot un regal per a la nostra darrera estada. Una discreta entrada, envoltada de les humils cases de les afores de la ciutat, et condueix fins al complex de construccions de fusta sobre pilones, i davant s'obre un jardí que arriba fins al riu Nam Khan, un afluent del Mekong.
 |
Vistes des de l'interior de la nostra habitació
|
A Luang Prabang trobem la més exquisida mostra d'arquitectura budista: enormes temples a on el color daurat brilla amb intensitat i els monjos, vestits amb túniques taronges, no semblen desentonar entre els carrers de cases colonials franceses. La cerimònia d'ofrena d'almoines de menjar encara es celebra cada matí, en sortir els primers rajos de sol, als carrers de la ciutat. Es tracta d'un espectacle imprescindible per comprendre la filosofia budista i les tradicions laosianes.
 |
| Façana del Sim, edifici principal a on resen els fidels i s'ordenen als monjos, als peus del Phou Si |
Certament, la religió aquí és un fet cultural que es recep a cada racó i a cada gest: ornaments florals a mode d'ofrenes pels carrers, els monjos passejant entre la gent, els temples que apareixen a cada cantonada, l'amabilitat dels seus habitants, l'olor a encens de l'aire que es respira...
Un Petit Nid Biblio Bistro és el restaurant a on ens trobem. Es tracta d'un restaurant econòmic que destaca per la seva arquitectura i cuidada decoració. L'edifici, construït el 1854, és una obra mestra de l'època colonial francesa, adornat amb moderns mobles de teca. Un espai fabulós a on degustar alguns plats de la cuina tradicional laosiana.
 |
| Interior del restautant Un Petit Nid Biblio Bistro |
El paisatge que ens envolta és fascinant, la bellesa natural de Luang Prabang satisfà la nostra sed de pau i tranquil·litat, amb un convidat d'excepció: el riu Mekong, i la densa jungla com a teló de fons. Una de les millors formes de connectar amb la natura és a través d'un passeig en vaixell pel contundent riu Mekong, que banya els peus de les muntanyes cobertes de densa jungla, i permet observar la vida quotidiana de la seva gent i la seva naturalesa salvatge.
 |
| Vistes des del recorregut pel riu Mekong, a l'alçada de les coves de Pak Ou |
A només 32 km de Luang Prabang, després d'atravessar la jungla i diversos poblats del nord de Laos, descobrim les cascades de Kuang Si. Un lloc magnífic a on gaudir d'un refrescant bany als gorgs que es formen, envoltats d'una bellesa gairebé irreal.
 |
| La cascada de Kuang Si |
Però sens dubte, la gastronomia més autèntica de Laos la trobem als seus carrers. Diverses paradetes es succeeixen pels carrers oferint gran diversitat de fideus, verdures, fruites... Però si alguna de les propostes sedueix els nostres sentits més primaris és la deliciosa olor dels cuinats a la brasa: carns, peixos i amfibis es cuinen lligats a un pal de bambú sobre brases calentes i s'acompanyen de l'arròs nacional, l'sticky rice, una varietat enganxifosa que permet menjar-lo amb la mà, barrejant-lo amb l'acompanyament escollit... Senzillament deliciós!
Realment l'estada a Luang Prabang ens ha descobert l'harmonia perfecta entre natura, cultura i gastronomia que fan d'aquesta destinació el millor lloc per quedar-se i, malauradament, acabar el nostre viatge...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada